Comunicació pastoral de l'Arquebisbe de Barcelona amb motiu de la mort de Joan Pau II

Mons. Lluís Martínez Sistach,
Arzobispo de de Barcelona

Diumenge, 3 d'abril de 2005

Benvolguts,

Ha mort l'estimat Papa Joan Pau II. El Senyor l'ha cridat després d'un llarg i fecund pontificat en el qual ha esdevingut una figura gegantina, esmerçant la seva vida generosament al servei de l'Església i de la humanitat. Es pot afirmar que Joan Pau II, amb el seu missatge i el seu testimoni, ha estat una llum diàfana que ha il·luminat i ha enfortit l'esperança fonamentada en Jesucrist.

Fa poques setmanes vàrem presentar a Barcelona el llibre Memòria i identitat. Converses a cavall de dos mil·lennis, del Sant Pare Joan Pau II. Aquest llibre-entrevista completava la trilogia en la qual Joan Pau II ens ha deixat la seva experiència, com a home, com a cristià, com a bisbe i com a Sant Pare, del segle XX, tan ple de fets dramàtics, posant en relleu la seva riquíssima personalitat, la seva fe profunda i la ferma esperança en la presència i l'acció de Déu en l'Església i en el mon. Home contemplatiu i actiu alhora.

Cal fer esment de les seves encícliques, de les seves cartes apostòliques i exhortacions pastorals, amb un magisteri ric, ampli i profund. I no es pot oblidar el que s'ha anomenat el seu "magisteri itinerant", realitzat en els curs dels seus nombrosos viatges arreu del món. Han estat 104 viatges internacionals, a més dels realitzats a l'interior d'Itàlia. Podem recordar, amb emoció, que el darrer fou el que va fer -com a malalt entre els malalts- al santuari de Lourdes, en els Pirineus de França, tan a prop de la nostra terra catalana. Ell ha esmerçat la seva vida per tal de fer de l'Església la casa i l'escola de la comunió, i aquest és un testament que ens deixa puix ho ha escrit en el seu document amb motiu de l'inici d'aquest tercer mil·lenni.

Joan Pau II va treballar intensament en el Concili Vaticà II, com a arquebisbe de Cracòvia, i d'una manera molt especial com a membre de la Comissió encarregada de la redacció del document "Església en el món contemporani", la constitució pastoral Gaudium et Spes. Podem dir que ell ha posat en pràctica aquest document exposant, amb gran lucidesa i constància, que Déu és el veritable fonament de la dignitat de la persona humana i dels seus drets. Ha reiterat la defensa de la llibertat religiosa i de totes les llibertats i ha estat un incansable defensor dels pobres i marginats, ja siguin persones, ja siguin pobles. La pau ha marcat el seu pontificat, fent tots els esforços possibles perquè s'evitessin les guerres entre els pobles. Ha esmerçat un interès especial en el treball ecumènic i en el diàleg interreligiós. Tots recordem aquell entranyable encontre dels caps de les religions més importants del mon, convocats per ell a Assís, com també la seva visita al Mur de les Lamentacions, a Jerusalem, i a la gran mesquita de Damasc. El Papa ha tingut una gran capacitat de convocatòria de multituds i el seu missatge arribava a tots, especialment als joves amb els quals ha mantingut sempre una especial sintonia, fonamentalment perquè els parlava de Jesús, els estimava i confiava molt en ells.

Donem gràcies a Déu per aquest llarg i intens pontificat, del qual només he pogut remarcar alguns trets més importants. Realment, Joan Pau II ha estat un do de Déu per a l'Església i per al món d'avui. Demanem per a ell el premi que el Senyor té reservat per als seus servidors.

Els bisbes catalans, i jo mateix, tenim un record entranyable de Joan Pau II. No només pel fet d'haver visitat Catalunya l'any 1982, quan visità el santuari de Montserrat, i la ciutat de Barcelona. També per un fet més recent. A finals del passat mes de febrer, els bisbes catalans vàrem fer la visita ad limina i el Sant Pare, ja delicat -perquè havia estat ingressat en el Policlínic Gemelli uns dies abans- ens va rebre. En l'audiència privada que em va concedir juntament amb el Sr. Bisbe Auxiliar, vaig poder ser testimoni de la seva sol·licitud pastoral per la nostra diòcesi de Barcelona. Sempre recordaré aquesta interès seu pel bé actual i pel futur de la nostra arxidiòcesi.

I, en aquests moments, preguem també per l'Església i pel que sigui cridat a continuar el ministeri de comunió i d'unitat com a successor de Sant Pere en el si de l'Església. Creiem que l'Església és portada per l'Esperit Sant. Aquest és el moment de pregar i de demanar al Senyor que ens vulgui donar un Sant Pare que continuï guiant l'Església i la faci testimoni de la fe enmig del món.

Lluís Martínez Sistach,
arquebisbe metropolità de Barcelona